El Renaixement és un període cultural que, cap a l'any 1400, es comença a
desenvolupar a Itàlia, on es consolida al llarg del segle XV (Quattrocento),
i aconsegueix la seva plenitud durant els primers anys del segle XVI (Cinquacento),
al mateix temps que comença a difondre's per la resta d'Europa.
Al començament del segle XVI el
Renaixement aconsegueix la seva plenitud. És l'època dels genis: Bramante,
en arquitectura, i Leonardo, Rafael i Miguel Ángel en
escultura i pintura. Roma es converteix, sota el mecenatge dels papes,
en el nou centre de gravetat de l'art.
Carateristiques del renaixement:
El Renaixement representa una
nova concepció de l' home i de la naturalesa del que s’havia tingut fins a
l' Edat Mitjana. Els dos trets més característics del Renaixement són l’ Antropocentrisme
per el que tot s 'estudia amb referència a l' home, L’home és la
mesura de totes les coses, i l’ Individualisme en que l'
home es defineix per la seva individualitat enfront de la idea de
col·lectivitat de l' Edat Mitjana. El nou ideal humà és l' home complert,
harmònicament desenvolupat.
Hem de pensar en que és també un moment crucial per a la
història del pensament, dintre del moviment cultural de l’ humanisme,
que canvia l’estudi dels trivium i el quadrivium per uns estudis
complert de lo que es consideren les humanitats. Aquest context filosòfic
permetrà el sorgiment del racionalisme.
Es valora també el naturalisme, entès com a
valoració de la Naturalesa en si mateixa, no en quant creada per Déu.
Hem de tenir en compte factors que ajudaran en aquest procés
com l’ invenció de la impremta que jugarà un paper destacat en la
difusió dels tractats teòrics i els Mecenes que protegeixen l' art
per a demostrar el seu poder, i despertar la nova consciència humanista com son
els Medici a Florència.
