RENAIXEMENT

El Renaixement és un període cultural que, cap a l'any 1400, es comença a desenvolupar a Itàlia, on es consolida al llarg del segle XV (Quattrocento), i aconsegueix la seva plenitud durant els primers anys del segle XVI (Cinquacento), al mateix temps que comença a difondre's per la resta d'Europa.

Al començament del segle XVI el Renaixement aconsegueix la seva plenitud. És l'època dels genis: Bramante, en arquitectura, i Leonardo, Rafael i Miguel Ángel en escultura i pintura. Roma es converteix, sota el mecenatge dels papes, en el nou centre de gravetat de l'art.

Carateristiques del renaixement:

  El Renaixement representa una nova concepció de l' home i de la naturalesa del que s’havia tingut fins a  l' Edat Mitjana. Els dos trets més característics del Renaixement són l’ Antropocentrisme per el que  tot s 'estudia amb referència a l' home, L’home és la mesura de totes les coses, i l’ Individualisme en que  l' home es defineix per la seva individualitat enfront de la idea de col·lectivitat de l' Edat Mitjana. El nou ideal humà és l' home complert, harmònicament desenvolupat.

Hem de pensar en que és també un moment crucial per a la història del pensament, dintre del moviment cultural de l’ humanisme, que canvia l’estudi dels trivium i el quadrivium per uns estudis complert de lo que es consideren les humanitats. Aquest context filosòfic permetrà el sorgiment del racionalisme.

Es valora també el naturalisme, entès com a  valoració de la Naturalesa en si mateixa, no en quant creada per Déu.

Hem de tenir en compte factors que ajudaran en aquest procés com l’ invenció de la impremta que jugarà  un paper destacat en la difusió dels tractats teòrics i els Mecenes que  protegeixen l' art per a demostrar el seu poder, i despertar la nova consciència humanista com son els Medici a Florència.