FITXA TÈCNICA DE LA GIOCONDA

A. DOCUMENTACIÓ GENERAL

1. Nom de l'obra: Geoconda (Mona Lisa)
2. Autor: Leonardo da Vinci
3. Cronologia (època): 1503-1505. És una obra de gènere pictòric que pertany al Renaixement de l'època del cinquecento italià al segle XVI.
4. Tècnica: oli sobre fusta. Aquesta obra és un exemple consumat de dos tècniques - el sfumato i el clarobscur -.
El sfumato consisteixen eliminar els contorns de les línies i difuminar aquest en una mena de neblina que produeix un efecte d'immersió en l'atmosfera. En el cas de la Gioconda el sfumato es fa evident en les gases del mant i en el somriure.
El clarobscur es la tècnica de modelar les formes a través del contrast de llums i ombres.
Al retrat les mans sensuals de la model reflecteixen aquesta modulació lluminosa de llum i ombra.
5. Suport:Sobre taula d'àlber.
6. Lloc:París. Museu de Louvre.
7. Dimensions: 77 × 53 cm
8. Figurativa / No figurativa: Figurativa
9. Descripció de l'obra: És el retrat femení més fascinant i famós de tota la pintura.
Per un costat tenim l'enigmàtic somriure de la jove Monna Lisa. és la primera incorporació del somriure en el Renaixement.
Aquesta dama es representada de mig cos, amb les mans plegades sobre el braç d'una butaca. Per altre costat és també la consagració d'un primer pla, sotmès a un esquema triangular. El paisatge de fons és llunyà i imaginari. La línia de l'horitzó a la dreta de la figura sembla com si s'interrompessi contra les roques, el que fa que es doni la impressió de que una part del paisatge és més alta que l'altra.. Amb el difuminat del colorit s'obre espai a una atmosfera suau i suggerent.

B. ANÀLISI FORMAL

10. Línies predominants: Podem dir que la pintura és plàstica. En la pintura predomina la línia corba i té perspectiva

11. Llum i color: Té un focus de llum provinent de la esquerra del quadre.

12. Composició: El paisatge de fons està constituït per una naturalesa en moviment: rius que flueixen, boires i vapors, jocs de llums i vibracions de colors. Res d'això roman, tot està fonent, transmutant. És en aquest efecte on rau la bellesa: Mona Lisa s'integra i forma part del fons.
L'obertura lleu dels llavis a les cantonades de la boca era considerada en aquest període una mostra de l'elegància. Així Mona Lisa té un lleu somriure que ens introdueix en l'atmosfera plàcida, delicada que impregna la pintura sencera. Per assolir aquest efecte, Leonardo aplica la tècnica del sfumato, la interacció contínua entre la llum i la foscor, creant una curiosa ambigüitat temporal.
Les mans sobre el ventre han fet pensar a alguns investigadors que la model es trobava embarassada en el moment de posar. Sembla clar que les mans es recolzen una sobre l'altra i totes dues sobre el braç de la butaca, i no sobre el ventre
El primer que ens crida l'atenció en el quadre és que Mona Lisa sembla estar viva i realment sembla canviar davant dels nostres ulls i mirar de forma diferent cada vegada que ens tornem a ella. Fins i tot en les fotografies del quadre experimentem aquest efecte estrany. Tot això sona una mica misteriós, i així és; aquest és l'efecte que ha de produir una gran obra d'art. No obstant això, Leonardo sabia certament com va aconseguir aquest efecte, i per quins mitjans.

13. Ritme: Té equilibri, és a dir, la dona està quieta temporalment, perquè li facin el retrat.

14. Estil: És un quadre renaixentista. Leonardo utilitza una tècnica que es coneix amb el nom de esfumat, amb aquesta tècnica s’aconsegueix un efecte vaporós. El que Leonardo feia era: fer primer un esbós del quadre i després aplicar l’oli diluït en oli essencial.

HISTÒRIA DE LA GIOCONDA

En l'art occidental, es pot dir que no hi ha cap obra més famosa que la pintura de Leonardo da Vinci del retrat de Lisa Gherardini, anomenat Mona Lisa (Mona és una abreviatura de l'italià Madonna, senyora), filla d'un fabricant de llanes florentí anomenat Antonio Gherardini.Se sap que Leonardo va treballar en el retrat de la Gioconda durant quatre anys, probablement des de 1503, però ell mai ho va considerar acabat i es negava a lliurar-lo al client. El mateix pintor va manifestar en la seva època una gran predilecció pel retrat de la Gioconda. Se sap que portava aquest quadre en els seus viatges, i que sovint passava llargues hores observant a la recerca d'inspiració. No es conserva cap esbós previ del retrat de la Gioconda, fet certament insòlit si es té en compte que Leonardo, com molts altres pintors, solia realitzar exhaustius estudis previs a les seves diferents obres.Així i tot, l'obra conserva encara una bellesa peculiar. Molts intents s'han fet per explicar el viu efecte que produeix en l'espectador. Leonardo va utilitzar un típic sfumato: els suaus colors i els contorns es fonen en una ombra indecisa. De la mateixa manera, l'expressió del rostre és equívoca: un somriure juga voltant de la boca i els ulls, però és burleta o malenconiosa? La jove sembla mirar l'espectador però també al mateix temps mira al lluny, o cap al seu interior. El peculiar efecte queda accentuat pel paisatge oníric del fons, on a més l'artista ha deixat molt més sota l'horitzó de l'esquerra que el de la dreta. Tampoc les dues meitats de la cara són del tot iguals. El torbador d'aquests aspectes es contraposa amb la tranquil · harmonia de les mans meravellosament modelades.Molt aviat van començar les càbales i especulacions sobre la model del quadre i la seva enigmàtica somriure. 

RENAIXEMENT

El Renaixement és un període cultural que, cap a l'any 1400, es comença a desenvolupar a Itàlia, on es consolida al llarg del segle XV (Quattrocento), i aconsegueix la seva plenitud durant els primers anys del segle XVI (Cinquacento), al mateix temps que comença a difondre's per la resta d'Europa.

Al començament del segle XVI el Renaixement aconsegueix la seva plenitud. És l'època dels genis: Bramante, en arquitectura, i Leonardo, Rafael i Miguel Ángel en escultura i pintura. Roma es converteix, sota el mecenatge dels papes, en el nou centre de gravetat de l'art.

Carateristiques del renaixement:

  El Renaixement representa una nova concepció de l' home i de la naturalesa del que s’havia tingut fins a  l' Edat Mitjana. Els dos trets més característics del Renaixement són l’ Antropocentrisme per el que  tot s 'estudia amb referència a l' home, L’home és la mesura de totes les coses, i l’ Individualisme en que  l' home es defineix per la seva individualitat enfront de la idea de col·lectivitat de l' Edat Mitjana. El nou ideal humà és l' home complert, harmònicament desenvolupat.

Hem de pensar en que és també un moment crucial per a la història del pensament, dintre del moviment cultural de l’ humanisme, que canvia l’estudi dels trivium i el quadrivium per uns estudis complert de lo que es consideren les humanitats. Aquest context filosòfic permetrà el sorgiment del racionalisme.

Es valora també el naturalisme, entès com a  valoració de la Naturalesa en si mateixa, no en quant creada per Déu.

Hem de tenir en compte factors que ajudaran en aquest procés com l’ invenció de la impremta que jugarà  un paper destacat en la difusió dels tractats teòrics i els Mecenes que  protegeixen l' art per a demostrar el seu poder, i despertar la nova consciència humanista com son els Medici a Florència.

BIOGRAFIA DE LEONARDO DA VINCI

Va néixer al 1452, en la vila toscana de Vinci (Itàlia). Va ser fill únic d'una camperola anomenada Caterina, i un important notari anomenat Ser. Piero. No obstant això, el seu pare es va casar quatre vegades, amb diferents dones. Amb les quals va tenir 11 fills, que es van barallar per l'herència paterna i aquest va ser el motiu pel qual Leonardo es va criar com a fill únic.
A continuació es mostra una petita cronologia: 

- 1446: Va ingressar com aprenent en el taller de Andrea del Verrocchio.
- 1478: Pinta el retaule inacabat de la Adoración de los reyes.
- 1481: Demana a Ludovico el moro entrar al seu servei com enginyer, arquitecte i artista.
- 1482: Deixa la cort dels Médicis i es presenta davant Ludovico en Milán, on perdurarà 17 anys.
- 1495: Inicia en la residencia dels Sforza la decoració del Camerini
- 1499: Es trasllada a Venècia.
- 1503: Realitza els projectes per a la canalització de l'Arno. Comença a pintar el retrat de Lisa Gherardini, La Gioconda.
- 1506: Torna a Milà anomenat per Charles d'Amboise, com a arquitecte i pintor de la cort.
- 1507: Treballa en experiments sobre el vol.
- 1513: S'instal•la a Roma al servei de Giuliano de Médicis. Comença el seu tractat sobre l'art de pintar. - 1516: Es trasllada a França convidat com a primer pintor de la cort pel rei Francisco I, el qual li assigna com a residència privada el castell de Cloux.
- 1519: Mor en Cloux.

VÍDEOS DA VINCI DE LA SEVA VIDA I OBRES